| | 1. Un sistema de Base de Dades es composa de... |
| | Hardware |
| | Dades |
| | Usuaris |
| | Software |
| | Tots els anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 2. Quin fet és significatiu a finals del 70, 80's? |
| | El processament batch |
| | L'independència de dispositiu (fitxer lògic - fitxer físic) |
| | Els primers sistemes de BD |
| | Organització de fitxers seqüencial |
| | Sistemes de BD distribuits |
| | No contesto... |
| |
| | 3. El fet que un usuari pugui veure el saldo d'un compte en euros i un altre usuari pugui veure el mateix saldo en pessetes és un exemple de... |
| | Falta d'integritat |
| | Transacció correcte |
| | Redundància |
| | Independència de dades |
| | Inconsistència |
| | No contesto... |
| |
| | 4. En l'arquitectura ANSI-SPARC l'usuari final pot modificar... |
| | El Nivell Intern |
| | El Nivell Conceptual |
| | El Nivell Extern |
| | a), b) i c) |
| | No pot modificar cap nivell |
| | No contesto... |
| |
| | 5. Per definir un esquema extern de la BD s'utilitza... |
| | DDL (Data Definition Language) |
| | DML (Data Manipulation Language) |
| | DSL (Data Super Language) |
| | Un llenguatge d'alt nivell (C, C++, Cobol, Basic, etc...) |
| | a) i b) |
| | No contesto... |
| |
| | 6. En el diagrama E/R, quin atribut podria anar assignat a la interrelació prestatari?
|
| | Nombre-cliente |
| | Número-préstamo |
| | Importe |
| | Cap atribut |
| | b) i c) |
| | No contesto... |
| |
| | 7. La interrelació professor-alumne, per un professor que imparteix més d'una assignatura obligatòria en un curs és... |
| | n-n |
| | n-1 |
| | 1-n |
| | 1-1 |
| | b) i c) |
| | No contesto... |
| |
| | 8. En quins casos s'ha de definir el paper entre les interrelacions? |
| | Quan hi ha únicament una interrelació ternària entre tres entitats |
| | Quan hi ha únicament una interrelació binària n-n entre dues entitats |
| | Quan hi ha únicament una interrelació binària 1-1 entre dues entitats |
| | Quan hi ha únicament una interrelació unària entre la mateixa entitat |
| | Quan hi ha únicament una interrelació quaternària entre cuatre entitats |
| | No contesto... |
| |
| | 9. L'ETSE té tres titulacions. Tenint en compte que un alumne es pot matricular en més d'una titulació, l'especialització d'un alumne de l'ETSE matricuat
és del tipus... |
| | Caracter sol·lapat i completitud parcial |
| | Caracter disjunt i completitud parcial |
| | Caracter sol·lapat i completitud disjunta |
| | Caracter sol·lapat i completitud total |
| | Caracter disjunt i completitud total |
| | No contesto... |
| |
| | 10. Dels següents dominis...
CREATE DOMAIN PEPE <tipus> CHECK BETWEEN 1 AND 50;
CREATE DOMAIN PEPITO <tipus> CHECK IN (10,20,30,40);
CREATE DOMAIN JOSE <tipus> CHECK IN ('10','20','30','40');
quin són de <tipus> numèric? |
| | PEPITO |
| | JOSE |
| | PEPE |
| | a) i b) |
| | a) i c) |
| | No contesto... |
| |
| | 11. Quina de les parts d'una relació és variable en el temps? |
| | Clau Primària |
| | Cos |
| | Capçalera |
| | a) i b) |
| | b) i c) |
| | No contesto... |
| |
| | 12. Respecte la regla d'integritat referencial, quina afirmació és falsa? |
| | La relació referencial és la que conté la clau externa |
| | Els atributs de clau externa poden acceptar valors nuls |
| | Una relació pot ser referencial i referenciada simultàniament |
| | La clau externa i la clau primària corresponent han de tenir el mateix domini |
| | La clau externa pot pertànyer a la clau primària de la relació que la conté |
| | No contesto... |
| |
| | 13. De les regles de claus externes, quina estratègia predomina respecte a les altres, és a dir, deixa sense efecte les altres estratègies? |
| | Anul·lació (nullifies) |
| | Propagació (cascades) |
| | Restringida (restricted) |
| | b) i c) |
| | No hi ha cap que predomini |
| | No contesto... |
| |
| | 14. Donades R1(X,Y), R2(Y), dues relacions amb CP C1, C2 i X,Y poden ser atributs compostos. La relació resultant de l'operació:
R1(X,Y) DIVIDEBY R2(Y)
té com a clau primària Ct ? |
| | Ct = capçalera(Y) si C2 pertany a X unió Y |
| | Ct = C2 si C2 pertany a Y |
| | Ct = capçalera(X) si C1 pertany a X unió Y |
| | Ct = C1 si C1 pertany a X |
| | c) i d) |
| | No contesto... |
| |
| | 15. En la relació S(S#,SNOM,CIUTAT,STATUS), quina dependència funcional és falsa? |
| | S# → STATUS |
| | CIUTAT → STATUS |
| | S# → SNOM |
| | CIUTAT → SNOM |
| | S# → CIUTAT |
| | No contesto... |
| |
| | 16. Donadala relació PRIMERA(S#,STATUS,CIUTAT,P#,CANT); amb les dependències funcionals:
quina o quines de les següents dependències funcionals fan que aquesta relació no estigui en 2NF? |
| | CIUTAT → STATUS |
| | S#,P# → CANT |
| | S# → STATUS |
| | a) i b) |
| | a) i c) |
| | No contesto... |
| |
| | 17. Sobre els determinants i sense tenir en compte les formes normals, quina afirmació és falsa? |
| | Un determinant no ha de ser forçosament clau primària |
| | Un atribut no clau pot ser determinant de més d'una DF |
| | Una clau primària pot ser determinant en diferents DF |
| | És possible trobar un atribut no clau que no sigui determinant de cap DF |
| | És possible trobar una clau primària que no sigui determinant de cap DF |
| | No contesto... |
| |
| | 18. En la relació SSP(S#,SNOM,P#,CANT) amb el diagrama de dependències
quina o quines DF impideixen que SSP estigui en BCNF? |
| | S#,P# → SNOM |
| | SNOM,P# → CANT |
| | SNOM → S# |
| | S# → SNOM |
| | c) i d) |
| | No contesto... |
| |
| | 19. En indexació, quina afirmació és falsa? |
| | Sobre fitxers d'indexs densos es poden realitzar test d'existència sempre que hi hagi un fitxer índex amb l'atribut del que es vol buscar l'existència |
| | Sobre un fitxer pot haver-hi únicament un fitxer dens i els demés han de ser no densos |
| | Tota actualització sobre un fitxer implica actualitzar els fitxers índexs associats al fitxer |
| | En un fitxer que té associat un índex dens es pot realitzar un accés seqüencial segons l'ordre temporal en que han estat inserits els registres |
| | Sobre n fitxers associats a un fitxer es pot realitzar una consulta accedint a diferents índexs i juntant els resultats amb operadors de conjunts |
| | No contesto... |
| |
| | 20. La definició d'una àrea d'overflow diferent de l'àrea principal per no veure's obligat a situar pàgines en cubs diferents del que els hi correspon, és utilitzada en... |
| | Mètode de conversió de base |
| | Mètode del centre dels quadrats |
| | Espai d'overflow distribuit |
| | Cadena de colisions |
| | Hashing extensible |
| | No contesto... |
| |