| | 1. En el disseny del software s'ha d'estudiar: |
| | Les característiques del compilador a utilitzar |
| | Quins són els requeriments funcionals i no funcionals |
| | Tot allò que faci referència a com resoldre tècnicament el software |
| | La documentació tècnica a lliurar per facilitar el manteniment que es pugui fer en etapes posteriors |
| | Cap de les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 2. Una relació de classe a objecte és: |
| | Una relació direccional |
| | Una crida des d'un servei d'una classe a un servei d'un objecte |
| | Una relació no direccional |
| | Un tipus concret de connexió d'instància |
| | Cap de les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 3. L'enginyeria del software és: |
| | Implementar programes |
| | El procés de desenvolupament software de qualitat al mínim preu possible |
| | Instal·lar i mantenir sistemes i aplicacions en entorns empresarials |
| | Una part de la informàtica que se centra en l'estudi i classificació dels llenguatges de programació |
| | Cap de les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 4. Els prototipus són útils per a: |
| | Disseny, perquè poden donar un esquelet complet del programa |
| | Prova, perquè permeten comparar els resultats finals amb els obtinguts pel prototipus |
| | Anàlisi, perquè ens fem una idea de manera senzilla i ràpida de què espera l'usuari que faci el software |
| | Disseny procedimental, perquè ens dóna una primera aproximació al codi de les funcions del software |
| | Cap de les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 5. El requeriment: "Es vol fer una web limitada a un màxim de 100 connexions simultànies" es classifica dins de: |
| | Requeriments funcionals |
| | Requeriments de rendiment |
| | Requeriments sobre interfícies externes |
| | Decisions de disseny |
| | Cap de les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 6. Quin nivell de cohesió té aquest mòdul:
Llegir DNI client; buscar client a base de dades; mostrar dades client per pantalla
|
| | Procedural |
| | Temporal |
| | Comunicacional |
| | Lògic |
| | Cap de les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 7. (no entra) La component del domini del problema en la metodologia de Coad & Yourdon es preocupa de: |
| | Definir l'estructura de classes del sistema |
| | Modelar totes les jerarquies d'agregació i d'herència que pugui haver-hi en el sistema |
| | Adaptar les jerarquies al suportat pel llenguatge d'implementació |
| | 1) en la part d'anàlisi i 3) en la part de disseny |
| | La metodologia de Coad & Yourdon no es preocupa del domini del problema |
| | No contesto... |
| |
| | 8. Un document d'especificació de requeriments: |
| | Fa les funcions de contracte entre client i equip desenvolupador |
| | En el paradigma del cicle de vida clàssic no té sentit parlar d'aquest document |
| | Si es realitza una anàlisi orientada a objecte, aquest document va evolucionant al llarg del desenvolupament del software |
| | Pot ser admès fins a un 5% d'ambigüitat |
| | Cap de les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 9. L'últim nivell de refinament, amb un total de n processos, d'una jerarquia de DFDs... |
| | Tindrà associades n Minispecs |
| | Tindrà n DFDs que refinaran cadascun dels processos |
| | Tindrà n Diccionaris de Dades, un per cada procés |
| | Tindrà de 0 a n Minispecs |
| | Cap de les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 10. Quina relació hi ha entre cohesió i acoblament: |
| | A mesura que augmentem la cohesió també augmentem l'acoblament |
| | Si un mòdul té baixa cohesió, haurem de factoritzar l'estructura per augmentar l'acoblament |
| | Els dos conceptes són equivalents |
| | Quan la cohesió s'aproxima a cohesió comunicacional, podem assegurar que hi haurà acoblament de dades |
| | Cap de les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 11. L'orientat a objecte suposa herència en: |
| | Les jerarquies d'agregació |
| | Les jerarquies de generalització especialització |
| | Les jerarquies de tot-part |
| | En totes les jerarquies |
| | Cap de les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 12. UML és: |
| | Un llenguatge de programació orientat a objecte |
| | Un paradigma de desenvolupament de software |
| | Un llenguatge de modelat visual orientat a objecte |
| | Un diagrama de classes i relacions entre elles |
| | Cap de les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 13. Quina relació hi ha entre un DTE i un DFD? |
| | Cada flux de dades del DFD té la seva corresponent transició al DTE |
| | Ambdós representen dos punts de vista diferents del model de dades d'un sistema |
| | Les entitats del DTE corresponen als magatzems de dades del DFD |
| | Un DTE es pot utilitzar com a eina d'especificació dels processos de control del DFD |
| | Cap de les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 14. Un diagrama de casos d'ús: |
| | Permet definir les diferents situacions en què s'utilitzaran els objectes d'una classe segons els missatges que els arribin |
| | Defineix la relació entre les entitats externes i els processos del diagrama de context d'un DFD |
| | Permet representar els límits i interacció entre el sistema i el seu entorn així com el comportament esperat del sistema |
| | Indica la seqüència de missatges que, partint dels actors, arriben als diferents objectes en cada cas d'ús o requeriment |
| | Cap de les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 15. Quan parlem d'un procés iteratiu i incremental ens referim a: |
| | Un procés del DFD amb un flux de control que surt i entra en el mateix procés indicant que s'executa en una iteració |
| | Construir software per etapes de manera que a cada etapa es crea una nova versió que satisfà nous requeriments |
| | Un paradigma de desenvolupament de software que, respectant el principi del model lineal seqüencial o cicle de vida clàssica, fa l'anàlisi de requeriments a partir d'un DFD inicial |
| | Un servei d'una classe que n'assegura la persistència entre execucions diferents del sistema |
| | Cap de les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 16. Una especificació de procés (Minispec) s'ha de fer: |
| | Per tots els processos d'un DFD |
| | Per als processos que no tenen un DTE associat |
| | Per als processos que no tenen un DFD que representa el seu refinament |
| | Per als processos que tenen paràmetres |
| | Cap de les anteriors |
| | No contesto... |
| |