| | 1. # Quan parlem d'agents intel·ligents..., |
| | Diem que un agent és autònom si el seu comportament en el futur està determinal per la pròpia experiència. |
| | Diem que és racional ideal si es capaç d'aprendre a partir de l'experiència. |
| | Diem que és un agent d'estat intern si disposa d'algun tipus d'informació sobre els seus objectius i la utilitza per prendre decisions. |
| | Totes les anteriors. |
| | No contesto... |
| |
| | 2. # L'aprenentatge amb arbres de decisió, |
| | Diem que és un mètode d'aprenentatge inductiu. |
| | L'arbre de decisió conté sempre un conjunt de tests sobre totes les característiques (o atributs) de la funció booleana que vol aprendre. |
| | El criteri de la Navalla d'Ockham diu que la hipòtesi més versemblant és la més simple i al mateix temps no necessàriament consistent amb totes les observacions. |
| | Totes les anteriors. |
| | No contesto... |
| |
| | 3. # En aprenentatge per recerca en l'espai de versions, |
| | Quan arriba un exemple negatiu, eliminem aquells models generals que no són consistents amb l'exemple. |
| | Quan arriba un exemple negatiu, s'han de generalitzar els models específics que no són consistents amb l'exemple. |
| | Quan arriba un exemple negatiu, s'ha d'assegurar que cada nou model específic generat és una especificació d'un model més general. |
| | Cap de les anteriors. |
| | No contesto... |
| |
| | 4. # En l'aprenentatge mitjantçant algorismes genètics |
| | La propietat d'adjacència diu una bona representació dels individus ha de complir que per a individus semblants s'han d'assignar representacions semblants. |
| | En el mètode d'ordenació, la probabilitat de que un individu i sigui seleccionat donat que no ho han estat els (i-1) anteriors ha de ser gran si hi ha molts individus a la població, i petita si n'hi ha pocs. |
| | La funció d'avaluació sempre té un cost computacional petit comparat amb el cost d'aplicar els operadors genètics. |
| | Cap de les anteriors. |
| | No contesto... |
| |
| | 5. En aprenentatge per memorització, |
| | Un dels mètodes de normalització de les dades es diu 'normalització linial' i consisteix en restar de cada valor a seva mitja i dividir per la desviació estàndard |
| | Donats n exemples, hi ha un algorisme seqüencial que ens assegura trobar el veí més proper amb 2n comparacions. |
| | L'algorisme del veí més proper utilitza una arbre de decisió que té una profunditat de n si tenim 2n exemples. |
| | 1) i 3) |
| | No contesto... |
| |
| | 6. # Aprenentatge Bayesià: |
| | Quan volem la hipòtesi de màxima versemblança hem de tenir en compte les diferents probabilitats a priori de les diferents hipòtesis. |
| | L'algorisme de Gibbs ens assegura que l'esperança de l'error que comet és més gran que dues vegades l'esperança de l'error de l'algorisme òptim de Bayes. |
| | El classificador ingenu de Bayes assumeix la independència condicional, és a dir, que la probabilitat d'un atribut donada una classe és independent dels valors dels altres atributs donada la classe. |
| | Cap de les anteriors. |
| | No contesto... |
| |
| | 7. Aprenentatge i Coneixement: |
| | L'aprenentatge inductiu basat en el coneixement busca hipòtesis que compleixin que (Hipòtesis AND Descripcions) --> (Classificacions). |
| | L'aprenentatge basat en explicacions serveix per a deduir coses com la següent: Si sabem que les persones d'un determinat barri tenen un status econòmic homogeni, i un dia ens presenten un habitant de Pedralbes i ens diuen que és ric, podem deduir que els habitants de Pedralbes són rics. |
| | El principi de Winston ens diu que podem generalitzar a partir de l'observació de dependències funcionals + observacions. |
| | Cap de les anteriors. |
| | No contesto... |
| |
| | 8. Reconeixement de la parla, |
| | La desambigüació és un procés de l'acte comunicatiu lingüístic que es desenvolupa a l'agent emisor. |
| | La coarticulació està causada per les lògiques restriccions físiques del sistema de producció de la parla (llengua, boca, etc). |
| | L'algorisme de Viterbi ens permet aprendre a partir d'exemples els paràmetres d'un model de Markov Ocult. |
| | Totes les anteriors. |
| | No contesto... |
| |
| | 9. Comprensió del llenguatge natural, |
| | Les xarxes de transició recursiva analitzen una frase en llenguatge natural i ens retornen la seva estructura sintàctica en forma d'arbre. |
| | El sistema basat en regles que realitza l'anàlisi semàntica s'atura i dóna una frase per bona quan ja no hi ha més regles aplicables, és a dir, quan ja no hi ha cap relga amb un 'disparador' que es compleixi |
| | L'anàlisi del discurs és aquella part de l'anàlisi contextual o pragmàtic que s'encarrega de determinar els referents dels pronoms d'una frase. |
| | Cap de les anteriors. |
| | No contesto... |
| |
| | 10. Robòtica, |
| | Un robot que es trasllada per una vía (com un tren) és un tipus de robot no holonòmic. |
| | La propiocepció permet saber a un robot a quina distància estan els objectes al seu voltant. |
| | L'algorisme de navegació on-line serveix per a navegar en entorns completament desconeguts, i ens assegura que si hi ha un pas fins a l'objectiu, el trobarem. |
| | Totes les anteriors. |
| | No contesto... |
| |
| | 11. [Pràctiques | Algorismes Genètics] Quina de les següents afirmacions és correcta? |
| | L'acció de l'operador de mutació aplicat a la pràctica del problema del viatjant és dependent de la posició relativa del gen a dins el cromosoma. |
| | L'acció de l'operador de mutació aplicat a la pràctica del problema del viatjant és independent de la posició relativa del gen a dins el cromosoma. |
| | La codificació dels cromosomes es corresponia amb una seqüencia de gens, on cadascun d'ells prenia com a valor la etiqueta d'ordre d'una ciutat. |
| | La codificació dels cromosomes permetia una recerca sobre un espai de solucions no restringit a cap mena de configuració específica dels grafs resultants. |
| | No contesto... |
| |
| | 12. [Pràctiques | Aprenentatge Bayesià] Quina de les següents afirmacions és correcta? |
| | Considerar un ordre superior en la jerarquía als dels monogrames no pot ajudar a discriminar entre classes, ja que es perd l'assumpció d'independència a les probabilitats entre paraules. |
| | Els bigrames són conjunts de dues paraules agafades a l'atzar amb probabilitats invariants a permutacions d'ordre. |
| | La probabilitat de classificar un text test a una classe Ci és directament proporcional a la freqüència d'aparició de la classe Ci durant el procés d'entrenament, Ptest(Ci) alfa Papren(Ci). |
| | Per avaluar la probabilitat de classificació d'un text test, no són necessàries les probabilitats a priori calculades en l'aprenentatge, ni directament ni indirectament. |
| | No contesto... |
| |
| | 13. [Pràctiques | Aprenentatge Bayesià] Quina de les següents afirmacions és correcta? |
| | Una paraula Xi poc freqüent a totes les classes de textos, és a dir, amb una baixa probabilitat P(Xi) d'aparèixer a qualsevol classe, i amb una probabilitat condicionada P(Xi|Cj) baixa respecte a cadascuna de les classes Ci, ajuda a minimitzar l'error de classificació. |
| | Una paraula Xi poc freqüent a totes les classes de textos, és a dir, amb una baixa probabilitat P(Xi) d'aparèixer a qualsevol classe, i amb una probabilitat condicionada P(Xi|Cj) elevada respecte a cadascuna de les classes Ci, ajuda a minimitzar l'error de classificació. |
| | Una paraula Xi molt freqüent a totes les classes de textos, és a dir, amb una elevada probabilitat P(Xi) d'aparèixer a qualsevol classe, i amb una probabilitat condicionada P(Xi|Cj) baixa respecte a cadascuna de les classes Ci, ajuda a minimitzar l'error de classificació. |
| | Una paraula Xi molt freqüent a totes les classes de textos, és a dir, amb una elevada probabilitat P(Xi) d'aparèixer a qualsevol classe, i amb una probabilitat condicionada P(Xi|Cj) elevada respecte a cadascuna de les classes Ci, ajuda a minimitzar l'error de classificació. |
| | No contesto... |
| |
| | 14. [Pràctiques | Aprenentatge per reforçament] Quina de les següents afirmacions és incorrecta? |
| | Els valors Q(estat, acció) estan relacionats directament amb la selecció de l'acció, per a qualsevol mena de política aplicada. |
| | En el límit d'altes temperatures (t tendint a infinit>0) la selecció de l'acció a través de Gibbs (softmax) passa a ser la mateixa que pel cas dels e-greedy. |
| | L'algorisme de Sarsa convergeix depenent de la política aplicada en el mètode de selecció (soft-max o e-greedy). |
| | A la pràctica de la Borsa, l'actualització dels valors Q(estat, acció) s'efectuava de forma incremental. |
| | No contesto... |
| |
| | 15. [Pràctiques | Aprenentatge per reforçament] Quina de les següents afirmacions és correcta? |
| | A la pràctica de la Borsa, la freqüència de percepció de les recompenses rebudes no es de tipus terminal; l'agent té retro-alimentació (en forma de recompenses) de les seves accions durant el transcurs del temps d'inversió. |
| | A la pràctica de la Borsa, la freqüència de percepció de les recompenses rebudes es de tipus terminal; l'agent només té retro-alimentació de les seves accions un cop s'ha acabat el procés d'inversió. |
| | Donat que es tracta d'un joc d'atzar, l'actualització dels valors Q(estat, acció) no depèn de la política aplicada. |
| | Cap de les anteriors. |
| | No contesto... |
| |