| | 1. Quina de les següents transformacions no és expressable mitjançant una convolució? |
| | una correlació |
| | g(x,y)=2f(x,y)+f(x-1,y)+f(x+1,y)+f(x,y-1)+f(x,y+1) |
| | una aproximació del gradient (delta) g basada en diferències finites |
| | el mòdul del gradient |(delta)f| |
| | una aproximació del laplacià del gaussià a una certa escala  , (delta)2(f * G) |
| | No contesto... |
| |
| | 2. L'algorisme de la transformada ràpida de Fourier sobre imatges, necessita que les seves dimensions siguin una potència de 2? |
| | no, ja que F(u,v)=1/N ·  (x=0,N-1)(y=0,y=N-1) f(x,y) exp-j2 (ux+v) |
| | si, per que cal que el nombre de vegades que podem dividir una fila o una columna de la imatge en dos sigui sencer |
| | no, només cal que sigui un nombre parell |
| | si, per que l'algorisme per fer la FFT en 2D concatena totes les files i després fa una FFT 1D, i aquest darrer algorisme demana un nombre potència de 2 d'elements a transformar |
| | no, només cal que la imatge sigui quadrada |
| | No contesto... |
| |
| | 3. L'algorisme de la transformada ràpida de Fourier sobre imatges, necessita que les seves dimensions siguin una potència de 2? |
| | no, ja que F(u,v)=1/N · (sum,x=0,N-1)..., es pot calcular sigui quin sigui N |
| | si, per que cal que el nombre de vegades que podem dividir una fila o una columna de la imatge en dos sigui sencer |
| | no, només cal que sigui un nombre parell |
| | si, per que l'algorisme per fer la FFT en 2D concatena totes les files i després fa una FFT 1D, i aquest darrer algorisme demana un nombre potència de 2 d'elements a transformar |
| | no, només cal que la imatge sigui quadrada |
| | No contesto... |
| |
| | 4. Volem augmentar el contrast de la imatge de la figura. El seu histograma mostra que només es fan servir efectivament una mica més de la meitat del rang de nivells de gris. Com aprofitar be tot el rang?
|
| | fent un logaritme de 1 + f i re-escalant al rang [0,255] |
| | aplicant un maxcon |
| | multiplicant la imatge per 2 |
| | calculant la imatge inversa 1/f |
| | cap de les anterior |
| | No contesto... |
| |
| | 5. Suposa una imatge que pateix d'un soroll de tipus impulsiu positiu (alguns punts es tornen blancs). I apliquem un filtre de mediana quadrat n x n. Fins a quants impulsos serà capaça de filtrar per a cada pixel? |
| | |_ n2/2 _| |
| | n |
| | 2n |
| | n2/4 |
| | cap de les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 6. Volem segmentar una imatge f obtenint el contorn dels objectes que conté. Però té un problema d'il·luminació no homogènia, alguns contorns presenten poc contrast i uns altres s'aprecien clarament. Quina tècnica serà millor, a priori? |
| | aplicar un llindar a la imatge d'intensitat f |
| | aproximar (delta)f i aplicar-li un llindar després |
| | com l'anterior, però |(delta)f| |
| | fer un template matching on els patrons siguin representacions de contorns esglaó ideal en quatre direccions perpendiculars (nord-sud, sud-nord, est-oest, oest-est), fer el |
| | calcular f * (delta)2G(sigma) (x,y), on ..... per a una (sigma) adequada, i buscar els pixels on hi ha un canvi de signe respecte dels seus 8 veinsf |
| | No contesto... |
| |
| | 7. Suposa una imatge que pateix d'un soroll de tipus impulsiu positiu (alguns punts es tornen blancs). I apliquem un filtre de mediana quadrat n x n. Fins a quants impulsos serà capaç de filtrar per a cada pixel? |
| | |_ n2/2 _| |
| | n |
| | 2n |
| | n2/4 |
| | cap de les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 8. En fer transformacions geomètriques, quin problema té en general aplicar el mapping d'entrada-sortida en comptes del de sortida-entrada? |
| | és més costós computacionalment |
| | no en té cap, per que un mapping és l'invers de l'altre |
| | poden quedar pixels de la imatge de sortida sense cap valor assignat |
| | més d'un pixel de la imatge de sortida pot anar a parar a un mateix pixel de la imatge d'entrada, aleshores no sabem quin valor assignar-li |
| | un pixel de la imatge d'entrada pot anar a parar fora de la imatge de sortida |
| | No contesto... |
| |
| | 9. La tècnica de càlcul del mapping per ajust a punts de control parteix d'una llista de n parelles de punts corresponents {(im,jm),(km,lm),m=1..n} essent (i,j),(k,l) coordenades de sortida i entrada respectivament. Aleshores, busquem els coeficients qi,ri,i=1..p de dos polinomis Q, R tals que: |
| | es minimitza ... |
| | es minimitzen ... |
| | km |
| | es minimitza ... |
| | es minimitza la suma dels residus ... |
| | No contesto... |
| |
| | 10. |
| | NADA |
| | NADA |
| | NADA |
| | No contesto... |
| |
| | 11. |
| | NADA |
| | NADA |
| | NADA |
| | No contesto... |
| |
| | 12. |
| | NADA |
| | NADA |
| | NADA |
| | No contesto... |
| |
| | 13. |
| | NADA |
| | NADA |
| | NADA |
| | No contesto... |
| |
| | 14. |
| | NADA |
| | NADA |
| | NADA |
| | No contesto... |
| |
| | 15. |
| | NADA |
| | NADA |
| | NADA |
| | No contesto... |
| |
| | 16. |
| | NADA |
| | NADA |
| | NADA |
| | No contesto... |
| |