| | 1. En el model de formació d'una imatge, |
| | L'equació de la projecció perspectiva diu que com més gran és la focal f de la lent, més gran és l'objecte a la imatge |
| | L'equació de la projecció ortogràfica assumeix que els raigs de llum que arriben a la imatge mai venen paral·lels a l'eix òptic |
| | La llei de la distància diu que la irradiància d'una superfície és directament proporcional al quadrat de la distància entre la superfície i la font de llum |
| | Cap de les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 2. Els detectors de contorns |
| | Els contorns d'una imatge són aquells punts on la segona derivada és zero en la direcció perpendicular al gradient |
| | El detector de contorns de Canny és una implementació de la definició correcta de contorn |
| | El Laplacià d'una imatge sempre dóna valors bianris |
| | Totes les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 3. Espai escala: |
| | En l'espai escala, podem assumir la continuïtat dels creuaments per zero del Laplacià respecte a l'escala |
| | Les taques són les regions de la imatge associades a un màxim |
| | Per detectar cantonades necessito terceres derivades de la imatge |
| | Cap de les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 4. Visió Binocular, |
| | Si assumim que l'angle entre dues càmeres d'un sistema binocular és zero, llavors com més gran és la disparitat, més lluny està el punt |
| | Si assumim que l'angle entre dues càmeres d'un sistema binocular és zero, llavors com més gran és la disparitat, més proper està el punt a l'observador |
| | La línia epipolar d'un punt x de la imatge A és la projecció sobre la imatge de la càmara B de la línia que uneix el centre de projecció de la càmara A amb la projecció de x sobre B |
| | Cap de les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 5. Moviment: |
| | El flux òptic és la projecció del camp de moviment sobre la imatge |
| | Sempre que hi ha camp de moviment hi ha flux òptic |
| | Quan imposem la condició de suavitat del flux òptic, ho fem sabent que aquesta condició, de fet, només es compleix realment als contorns dels objectes que es mouen |
| | Cap de les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 6. Enfocament: |
| | Donat un sistema òptic qualsevol, si obrim l'iris (incrementem l'apertura), pot ser que la profunditat d'enfocament augmenti |
| | El criteri de Tenegrad fa mesures locals de la variança de la imatge |
| | El criteri del contrast local es basa en fer un histograma dels canvis de valor dels pixels de la imatge quan canviem els paràmetres d'enfocament |
| | Totes les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 7. Textures: |
| | Dues textures preatentivament discriminables tenen sempre els estadístics de segon ordre diferents |
| | L'algorisme de Malik i Perona utilitza les primeres derivades de la Gaussiana per a definir que són dues textures preatentivament discriminables |
| | L'escorç d'una textura a la imatge es deu exclusivament a l'equació de la projecció perspectiva |
| | Cap de les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 8. Reconeixement d'objectes, |
| | El reconeixement per alineació s'ha d'aplicar amb cura perquè pot patir una explosió combinatòria de comparacions a realitzar |
| | L'anàlisi de components principals (PCA) ens permet reduir la dimensió de les imatges a partir de calcular els vectors i valors propis de la seva matriu de correlació |
| | El reconeixement per alineació requereix el model de projecció perspectiva |
| | Cap de les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 9. Processos Oculars Bàsics, |
| | El seguiment suau (smooth pursuit) intenta minimitzar el flux òptic global de la imatge |
| | Les sacades es basen en el càlcul del flux òptic |
| | El concepte de filtre cepstral és útil per a determinar quins objectes de la imatge estan en l'horòpter |
| | Cap de les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 10. Visió i comportament: |
| | La fixació és la propietat segons la qual el sistema visual sempre té en el centre dels dos ulls el mateix punt del món |
| | Aixecar un objecte és un procés que requereix un processament visual menys complex que agafar un objecte |
| | En un sistema en fixació, quan mirem un objecte a 2 metres, la disparitat estéreo és zero |
| | a) i c) |
| | No contesto... |
| |
| | 11. Càmares: |
| | El trigger és el nom que es fa servir per indicar durant quant temps un CCD està 'llegint' fotons de l'escena |
| | Una càmara progresssiva és una càmara que pot començar a capturar una imatge exactament en el mateix moment que donem un senyal de sincronisme extern |
| | Les càmares CMOS tenen un rang dinàmic més gran que les CCD |
| | a) i c) |
| | No contesto... |
| |
| | 12. Il·luminació: |
| | L'il·luminació difusa posterior va bé per mesurar (metrologia) perfils d'objectes |
| | Els 'ringlights' tenen sempre una font de llum fluorescent |
| | La llum de fluorescent és 'més blanca' que l'halògena |
| | Cap de les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 13. Càlcul de la profunditat: |
| | Si volem calcular la distància d'un objecte a partir de conèixer la seva mida, la precisió amb que podem donar la distància augmenta si la mida de l'objecte es fa més gran |
| | La component de paralx està relacionada amb els moviments de l'observador en la direcció de la visual |
| | La component de looming està relacionada amb els moviments de l'observador en la direcció perpendicular a la visual |
| | b) i c) |
| | No contesto... |
| |
| | 14. Organització Perceptual: |
| | La regla d'agrupament per continuació diu que els elements que estan propers tendeixen a ser agrupats |
| | Com a regla general, en una imatge natural, i donada una característica A, només considerarem les relacions que es poden definir amb aquelles altres característiques que estan dins d'un radi igual a 2 o 3 vegades la mida de A |
| | El principi de no-accidentalitat diu que les relacions entre característiques interessants són les que tenen una probabilitat alta de ser generades pel punt de vista |
| | Cap de les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 15. sistemes biomètrics: |
| | Els 'minutae' són les característiques de l'iris que fan possible el reconeixement d'una persona |
| | Per reconèixer una persona amb l'iris processem la imatge de l'iris amb un banc de filtres que es diuen 'filtres de Gabor' |
| | Els sistemes de reconeixement facial tenen normalment un nivell de FAR més baix que els basats en l'iris |
| | b) i c) |
| | No contesto... |
| |
| | 16. Per a saber si el nostre model de pell s'adapta bé a les mostres que li hem donat |
| | Mostrem el conjunt de mostres a la imatge d'aprenentatge |
| | Fem un gmmplot del conjunt de mostres i de les gaussianes que ens ha trobat l'algorisme EM |
| | Calculem la probabilitat de que cada punt del model pertanyi a la mostra |
| | Visualitzem la imatge del model |
| | No contesto... |
| |
| | 17. Per a visualitzar una imatge a diferents escales |
| | Calculem la derivada n-èssima de la imatge a l'espai de Fourier i l'antitransformem |
| | Fem el producte tensiorial de la imatge amb un nucli gaussià |
| | Convolucionem la imatge amb la derivada n-èssima d'una gaussiana 2D multiplicant-la punt a punt a l'espai de Fourier |
| | Calculem la derivada n-èssima de la gaussiana a l'espai de Fourier, l'antitransformem i la convolucionem amb la imatge |
| | No contesto... |
| |
| | 18. Al model de fons trobat amb l'algorisme W4, la imatge D és: |
| | La diferència d'intensitats entre dos frames consecutius |
| | Una forma de retallar l'interval d'intensitats creat per les imatges màxim i mínim |
| | La diferència d'intensitats màxima entre dos frames consecutius en valor absolut |
| | El valor absolut de la diferència d'intensitats entre dos frames consecutius |
| | No contesto... |
| |
| | 19. A la pràctica de reconeixement de cares, preprocessàvem les imatges de les cares |
| | Marcant els extrems dels ulls i normalitzant |
| | Marcant un conjunt de mostres de la cara i passant-lo a l'espai HSV |
| | Fent la mitja de les imatges del conjunt d'entrenament |
| | Marcant un conjunt de mostres de la cara i passant-lo a l'espai RG |
| | No contesto... |
| |
| | 20. Per a reconèixer una nova cara que ens arribi |
| | L'hem de normalitzar i calcular la seva diferència amb la imatge mitja del conjunt d'entrenament |
| | L'hem de normalitzar i calcular la diferència amb la retroprojecció de les imatges de les classes d'entrenament |
| | Utilitzem el PCA per a calcular-ne les eigenfaces |
| | La projectem a l'espai de cares i avaluem la classe a menor distància euclídia |
| | No contesto... |
| |