| | 1. Model de formació de les imatges, |
| | La reflexió de la llum és aquell fenomen pel qual la llum canvia lleugerament de direcció quan passa d'un medi a un altre (per exemple, de l'aire al vidre) |
| | La irradiància és l'energia emesa per una superfície per unitat d'angle sòlid |
| | Segons el model de càmara puntual, les imatges poden sofrir desenfocament |
| | Segons el model de càmara puntual, el model geomètric de la imatge més ajustat a la realitat és una projecció ortogràfica perspectiva |
| | No contesto... |
| |
| | 2. Detecció de contorns, |
| | La variació quadràtica no és rotacionalment simètrica |
| | Les oclusions són zones on la superfície del nostre punt de vista a causa d'una deformació corba |
| | A un contorn, la segona derivada en la direcció del gradient té un valor que és màxim local |
| | Cap de les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 3. Característiques 2D, |
| | Les coordenades calibrades tenen la mateixa orientació a tots els punts de la imatge |
| | Les cantonades d'una imatge només requereixen primeres derivades per a ser detectades |
| | Els creuaments per zero del Laplacià són una mala aproximació a la definició de contorn a les parts amb curvatura alta de les isòfotes i valor de gradient alt |
| | Cap de les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 4. Visió binocular, |
| | La distància entre l'observador i un objecte és directament proporcional a la disparitat |
| | La regió de superposició binocular (binocular overlap) en el sistema visual humà és de menys de 30 graus d'angle visual |
| | Diem que estem en vergència simètrica si les dues càmares tenen el mateix angle de rotació respecte a l'eix Z del sistema de coordenades món de l'observador (situat al punt mig entre les dues càmares) |
| | El mètode de recerca de la correspondència basat en punts característics és menys robust que el basat en l'àrea |
| | No contesto... |
| |
| | 5. Moviment |
| | L'equació e= integral( integral( Ixu + Iyv - It dx)dy) indica que el flux òptic ha de variar suaument entre punts veïns de la imatge |
| | El nivell d'anàlisi del moviment que anomenem atentiu és el que es dedica a la comprensió de l'escena |
| | El conjunt de vectors que descriuen el moviment 3D dels punts del món s'anomena Camp de Moviment |
| | Cap de les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 6. Enfocament, |
| | El nivell de desenfocament en una càmara puntual depèn del diàmetre del forat d'entrada de la llum |
| | L'experiment de Muller (1826) demostra que el sistema visual humà usa l'enfocament en distàncies grans entre l'observador i l'objecte observat |
| | El criteri de Tenengrad per acomodar es basa en el càlcul de la variança de petites finestres de la imatge |
| | Cap de les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 7. Textures, |
| | Les matrius de coocurrència descriuen un patró en termes de les relacions geomètriques entre dos pixels, concretament distància i contrast |
| | La PRIMERA conjectura de Julesz sobre les textures preatentivament discriminables diu que dues textures NO són preatentivament discriminables si els seus estadístics de segon ordre són idèntics |
| | El pas anomenat 'rectificació de mitja ona' en l'algorisme de Malik&Perona s'implementa amb una dilatació morfològica |
| | L'escorç d'una textura és una transformació geomètrica causada per la projecció perspectiva |
| | No contesto... |
| |
| | 8. Reconeixement d'objectes |
| | El reconeixement d'objectes basat en la classificació de característiques és el més adequat per a reconèixer cares humanes |
| | Una granulometria és una característica local de la imatge, basada en transformacions morfològiques, que serveix per a caracteritzar textures |
| | En el model de reconeixement per alineació, l'objecte que apareix a la imatge pot tenir una posició i orientació arbitràries, però no una escala arbitrària |
| | Cap de les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 9. Reconeixement d'objectes |
| | En l'anàlisi de components principals (PCA) ens quedem amb aquells vectors propis de la matriu de covariança que tenen valor propi més petit |
| | Si tenim dades de dimensió n i només disposem de m exemples, tal que m < n, no podem aplicar l'anàlisi de components principals (PCA) |
| | L'algorisme de reconeixement de cares basat en PCA calcula la identitat d'una cara utilitzant l'algorisme del veí més proper |
| | Cap de les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 10. Visió activa, |
| | L'objectiu de la visió activa és la modificació del procés d'obtenció de les imatges i del seu processament en funció dels estímuls visuals i de la tasca desenvolupada |
| | L'esquema antropomòrfic assumeix que les dues càmares tenen un angle 0 de vergència |
| | Els moviments d'estabilització reflexa tenen per objectiu de mantenir les dues fòvees centrades en el mateix punt 3D |
| | Cap de les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 11. Problemes: Il·luminació, |
| | L'il·luminació difusa posterior va bé per mesurar (metrologia) perfils d'objectes |
| | Els 'ringlights' tenen sempre una font de llum fluorescent |
| | La llum de fluorescent és 'mes blanca' que l'halògena |
| | Els LED's tenen un temps de vida menor que un fluorescent |
| | No contesto... |
| |
| | 12. Problemes: Càmares |
| | El trigger és el nom que es fa servir per indicar durant quan temps un CCD està 'llegint' fotons de l'escena |
| | Una càmara progressiva és una càmara que pot començar a capturar una imatge exactament en el mateix moment que donem un senyal de sincronisme extern |
| | Les càmares CMOS tenen un rang dinàmic més petit que les CCD |
| | Cap de les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 13. Problemes: Detecció d'estructures: |
| | La transformada de Hough per a detectar cercles de radi arbitrari en qualsevol lloc de la imatge té un espai d'acumulació de dimensió 2 |
| | La transformada de Hough per a detectar rectes horitzontals (zero graus) en qualsevol lloc de la imatge té un espai d'acumulació de dimensió 2 |
| | La transformada de Hough per a detectar cercles d'un cert radi únic en qualsevol lloc de la imatge té un espai d'acumulació de dimensió 2 |
| | Cap de les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 14. Problemes: Organització perceptual: |
| | La regla d'agrupament per continuació diu que els elements que estan propers tendeixen a ser agrupats |
| | El principi de no-accidentalitat diu que les relacions entre característiques interessants són les que tenen una probabilitat alta de ser generades pel punt de vista |
| | Com a regla general, en una imatge natural, i donada una característica A, només considerarem les relacions que es poden definir amb aquelles altres característiques que estan dins d'un radi igual a 2 o 3 vegades la mida de A |
| | Totes les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 15. Problemes: - |
| | Per mantenir el control de la direcció d'un robot mòbil amb un 'cap' antropomòrfic, l'unic paràmetre del món que cal calcular en temps real és la distància a punt de l'escena |
| | Per calcular el 'temps d'impacte' en el cas d'un robot mòbil, aquest ha de poder calcular en temps real la distància a l'objectiu |
| | En els mecanismes d'atenció, anomenem habituació al responsable que esdeveniments i estructures no previstos atraiguin el focus d'atenció |
| | Cap de les anteriors |
| | No contesto... |
| |
| | 16. Pràctiques: Al model de fons trobat amb l'algorisme W4, la imatge M és: |
| | La imatge corresponent al valor mínim de cada píxel durant tota la seqüència d'imatges de fons |
| | La imatge corresponent al valor mínim de cada píxel durant tota la seqüència d'imatges de test |
| | La imatge corresponent al valor màxim de cada píxel durant tota la seqüència d'imatges de test |
| | El valor absolut de la diferència d'intensitats entre dos frames consecutius |
| | No contesto... |
| |
| | 17. Pràctiques: La funció bwmorph l'apliquem per a: |
| | Detectar el conjunt de blobs de la imatge |
| | Per a obtenir els bounding boxes |
| | Per a aplicar un filtratge morfològic a la imatge |
| | a) i b) són certes |
| | No contesto... |
| |
| | 18. Pràctiques: A la funció Representants de la pràctica de reconeixement de cares: |
| | Es projecten totes les cares d'aprenentatge a l'espai de cares i es retorna el promig de les projeccions de les cares corresponents a un mateix individu |
| | Es mira la distància de la nova cara que ens arriba a cada representant |
| | Es calcula la projecció de cada cara a l'espai de cares i es retorna una matriu Omega amb totes les cares de cada individu a reconèixer |
| | Es calculen les mitges de les cares de cada individu a reconèixer i es projecten a l'espai de cares |
| | No contesto... |
| |
| | 19. Pràctiques: Per què era interessant treballar amb la matriu de covariança C^ enlloc de la matriu de covariança original? |
| | Per a projectar a un espai de cares enlloc d'un espai imatge |
| | Per a reduir la dimensionalitat i accelerar els càlculs |
| | Per a obtenir més vectors propis |
| | Era millor treballar amb la matriu original |
| | No contesto... |
| |
| | 20. Pràctiques: A la funció de reconeixement (Rec) amb quin representant ens quedàvem? |
| | Amb el més petit |
| | Amb el que es trobava a menor distància euclídia de la resta |
| | Amb el que es trobava a menor distància euclídia de la projecció de la imatge rebuda |
| | Amb el promig de les projeccions a l'espai de cares de cadascuna de les imatges d'aprenentatge |
| | No contesto... |
| |